Nosaltres dos. Xavier Bosch. Editorial Columna.
Després d’emocionar-me amb “Algú com tu”, la intensa i fugaç història d’amor amb la qual l’escriptor Xavier Bosch se’n va endur el Premi Ramon Llull 2015, i que guardo dedicada a la meva estanteria dels inamovibles, vaig rebre amb molta expectativa el seu darrer treball; “Nosaltres dos“; una novel·la de més de 500 pàgines que es subtitula amb una pregunta: És possible l’amistat entre un home i una dona? No revelaré la resposta, caldrà que la llegiu.
Aquest cop el Bosch també ha volgut parlar de relacions i d’emocions, i ho ha fet amb la sinceritat i delicadesa que; personalment penso que té la seva prosa. L’escriptor i periodista, colpit per la mort del gran amic; el poeta Francesc Garriga Barata, li dedica i se l’acosta, col·locant l’amistat com a tema central d’una novel·la que, si l’esmicolem, veurem que parla de moltes més coses.
Els amics són el Kim i la Laura. Uns joves que, forçats a treballar en equip a la Facultat de Bellaterra on estudien traducció i interpretació, enceten una amistat de llarg recorregut. Són els anys vuitanta, els anys feliços, els de la joventut. Tot està per fer, les expectatives són altes, i els ideals resten encara intactes. Els dos són guapos, joves, i amb les hormones a l’aguait, però la seva relació, construïda a base de bones converses i gestos sincers, aparentment, no sembla haver deixat espai per cap altre sentiment més físic.
El pas del temps i els seus efectes són molt presents en la novel·la. Tres moments vitals dels protagonistes l’estructuren. Els anys vuitanta; el canvi de segle, que els enganxa a mig camí dels trenta als quaranta; i, finalment el 2016, moment en què els dos amics compleixen mig segle. Han canviat molt, és inevitable, però també el món que els envolta. El Kim i la Laura tenen caràcters molt diferents, però tot i així sempre s’han entès, es coneixen bé i s’estimen i tot i que els seus camins es van separar amb l’amistat quasi estrenada sempre s’han tingut l’un a l’altre.
Tocar el dos no és tan senzill. Màrius Moneo. Crims.cat.
Girona és la ciutat
que acull a la Juliana Bautista, una jova equatoriana que hi ha deixa’t al seu
fill i a la seva família lluny per mirar de guanyar-se la vida a la capital del
Gironès. Aquí treballa dia sí i dia també netejant cases i empreses. La Júlia
és una dona atractiva i sociable, una bona treballadora i una mare responsable,
però quan apareix morta en una cruïlla de la nacional II pròxima a Tordera,
“disfressada” de prostituta, tothom que l’ha tractada mirarà de “tocar el dos”.
Però no els resultarà senzill desempallegar-se d’un policia encaparrat a
donar-li a la víctima la justícia a la qual també hi té dret.
La partida ha
començat i Gil Alabau haurà de remenar un munt de cartes de la baralla per tal d’ordenar-les totes, i és que el
cadàver de la Júlia, com si fos un paquet perillós, ha passat per un munt de mans afegint
sospitosos de tota mena i condició al joc.
El policia és un home intel·ligent i intuïtiu que es deixa portar i que confia
més en la casualitat que no pas en la deducció. Sí, sense un mòbil clar,
les casualitats, la mala sort, la indolència o les velles rancúnies,
conspiraran per dificultar la tasca al mosso.Girona és la ciutat
que acull a la Juliana Bautista, una jova equatoriana que hi ha deixa’t al seu
fill i a la seva família lluny per mirar de guanyar-se la vida a la capital del
Gironès. Aquí treballa dia sí i dia també netejant cases i empreses.
La Júlia
és una dona atractiva i sociable, una bona treballadora i una mare responsable,
però quan apareix morta en una cruïlla de la nacional II pròxima a Tordera,
“disfressada” de prostituta, tothom que l’ha tractada mirarà de “tocar el dos”.
Però no els resultarà senzill desempallegar-se d’un policia encaparrat a
donar-li a la víctima la justícia a la qual també hi té dret.
Llegeix-la completa a obrirunllibre
Llegeix-la completa a obrirunllibre
L'Imperi dels lleons. Sebastià Bennasar. Crims.cat.
La col·lecció Crims.cat de l’editorial AlRevés ens porta el darrer
treball de Sebastià Bennasar, una trepidant novel·la que ens explica la
trajectòria de la banda criminal del clan Neige.
El millor resum ens el fa el mateix fill del Neige; el
Pascal, el futur cap de l’imperi mafiós, quan li explica a la seva parella
l’èxit de l’organització: “Aquesta
història és una història d’amistat, gairebé d’amor, entre
quatre tios, en alguns moments cinc, que passen de ser uns simples
lladres i atracadors a ser un dels grups mafiosos més importants i
desconeguts d’Europa.”
El camí és llarg, però us asseguro que no se’ns farà, ans al
contrari, la història, farcida de venjances, estratègies, traïcions i sexe,
t'atrapa des del minut u. L'acció és present a cada plana, els diàlegs directes
i les escenes breus i sovint brutals. Sembla una peli d’acció, la novel·la, una
peli de gàngster amb un guió extraordinari que quadra les peces mentre fa que
et preguntis perquè passen aquestes coses.
Anem per parts, quines coses? Com és possible que uns paios
normals i corrents sense ofici ni benefici – bé gaire normals no ho són –, que
han tornat a la França continental, ressentits i enfadats després de
perdre el seu paradís africà -Algèria s’ha independitzat-, que es dediquen a
atracar bancs i altres malures, no siguin enxampats pels cossos de seguretat
del gran estat francès?
Continuar llegint en Obrirunllibre.com
Somnis a mida. Núria Pradas Andreu. Grup62
L’empresa familiar Santa Eulalia és l’escenari triat per mostrar el dia a dia de les distintes classes socials barcelonines. El negoci neix l’any 1843 al número 1 del pla de la Boqueria i encara avui la quarta generació aixeca cada dia la persiana de les botigues del Passeig de Gràcia.
Així doncs, l’autora s’ha pogut entrevistar amb un dels hereus dels protagonistes; el Sr. Lluís Sans, l’actual gerent de Santa Eulàlia que, encantat amb la idea, li facilità trobades amb antics treballadors de la Casa, delerosos per compartir les experiències viscudes. El resultat és una novel·la que enganxa i emociona, una història rigorosament documentada i ben escrita que reflecteix l’ambient d’una època intensa i difícil a la ciutat Condal; les dècades compreses entre els feliços anys vint i els anys quaranta del segle passat.
Som l’any 1917, Santa Eulalia, l’empresa familiar dels Molins a la ficció, ha de continuar tot i el sotrac que la prematura mort del cap de família els suposa. L’Antoni, l’amo dels magatzems ja no hi és i ara l’Andreu s’haurà de posar al capdavant i assumir la responsabilitat a què estava destinat. Només té 22 anys, però està preparat, du el negoci a la sang i no ho dubte; se’n sortirà. En aquells moments la botiga només ven teixits, algun complement i confecciona roba a mida. Però l’Andreu Molins no és només un bon empresari, és també un emprenedor que no es conforma, i per això, quan el tarambana del Ferran Clos recau en la botiga, amb la seva habilitat innata pel disseny, L’Antoni Molins s’engresca i junts llancen una col·lecció pròpia. És l’inici de l’alta costura i les desfilades a Barcelona (1926).
Continuar llegint a obrirunllibre
Un any i mig. Sílvia Soler. Edicions 62, Grup62.
Ben aviat, la Sílvia Soler
ens endinsa fàcilment, gràcies a la seva narració bella, dolça i àgil,
dins d’aquest univers particular format principalment pels dos pares i
els quatre fills, un micro món complet, intens, ple de matisos i
sentiments que t’embolcallen i t’estoven. Plana a plana hi vas entrant
en el seu món privat, recollint confidències i intimitats dels
protagonistes i empatitzant, inevitablement, amb tots ells. I així,
completament integrats a la família, encuriosits i, perquè no dir-ho,
una mica enamorats dels Boscà Ustrell, compartirem, plegats, un any i mig de les seves vides.
Continuar llegint a Obrir un llibre
La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent Alabau. Crims.cat.
Finalment el dia ha arribat. Arrenca el judici. Els mitjans busquen declaracions, el jurat popular, nerviós, pren notes, la fiscalia, contundent, esmola les proves, la defensa prepara els seus arguments i la magistrada, impecable, situada ja al capdavant del procés. Tot sembla a punt perquè la Júlia entri en escena i amb la seva aparició doni el tret de sortida a un judici que s’ha fet esperar massa. Un procés temut però esperat que dictaminarà el seu grau de responsabilitat en la mort de la seva ex parella.
Continuar llegint a Obrir un llibre
La noia que fa vint mesos que és a la presó. Josep Torrent Alabau. Crims.cat.
Finalment el dia ha arribat. Arrenca el judici. Els mitjans busquen declaracions, el jurat popular, nerviós, pren notes, la fiscalia, contundent, esmola les proves, la defensa prepara els seus arguments i la magistrada, impecable, situada ja al capdavant del procés. Tot sembla a punt perquè la Júlia entri en escena i amb la seva aparició doni el tret de sortida a un judici que s’ha fet esperar massa. Un procés temut però esperat que dictaminarà el seu grau de responsabilitat en la mort de la seva ex parella.
Comentarios
Publicar un comentario